La botigueta de la Cuca al Cau

Carnaval... tot s'hi val!

2009-01-26T18:19:00.000+01:00

Mai no hauria pensat que trobaria el sentit autèntic del carnaval en un sopar, "a priori", inofensiu.

Em va trucar amb una setmaneta de temps per convidar-me a sopar a casa seva. S'apropava el carnaval i era una excusa tan bona com qualsevol altra per quedar...

-Què vols que porti? postres? vi?
-Tu mateix... del sopar i els accessoris ja me'n cuido jo... no cal que et disfressis, que ja t'he preparat una sorpresa!

Ai! -vaig pensar-, quina se'n deu haver empescat?

Puntual, em vaig presentar a dos quarts de deu a trucar al timbre, amb una ampolla de Costers del Segre i una capça de bombons especials.

La Rosa em va rebre "vestida d'home", amb un vestit de pantaló i americana, camisa blanca i corbata... només obrir la porta, em va agafar per les vores de la jaqueta i -estampant-me cap a la paret- se'm va amorrar i em va follar la boca amb la seva llengua... un bona nit, si més no, que deixava clar qui manava...

Quan es va separar lleugerament, em va dir a frec de boca: avui no sóc la Rosa, sóc en Ros... i tu seràs la meva mixeta...

Va tancar la porta arrosegant-la amb el peu i, amb un somriure maliciós, em va enllaçar per la cintura per conduir-me a la seva habitació. Damunt el llit, un vestit vaporòs, unes mitges i unes sabates de taló alt.

Et vestiràs per sopar amb mi, mixeta? No tinguis pressa... jo vaig preparant la taula i airejant el vi...

Em va deixar sol a l'habitació... al costat del vestit i havia un tanga... era evident que havia pensat en tot. Per carnaval, tot s'hi val, no?

Em vaig despullar i vaig canviar calçotets per tanga, pantalons i camisa per vestit... vaig entrar al lavabo de la seva habitació per veure quina fila feia al mirall...

Bé... no estava gens malament però vaig aprofitar per posar-me una mica de color als llavis. I em vaig deixar anar els cabells que ja m'arribaven perfectament a les espatlles.

Al menjador, en "Ros" m'esperava amb dues copes de vi, la taula parada i un plat amb torradetes, unes amb foie i les altres amb formatge.

-Estàs molt atractiva aquest vespre -em va dir- i fent un glop a la seva copa, em va donar el beure dels seus llavis... Decididament, tenia molt clar el seu paper i jo no tenia gaires opcions per triar: la vaig agafar per la cintura i la vaig acostar a mi, prement-li les natges, resseguint-li l'esquena...

Vaig notar una pressió al pubis i no vaig poder evitar el tòpic:

-No dus pas el mòbil als pantalons, oi?

Certament, allò no era el mòbil. Però em va demanar...

-Com sou les dones d'impacients... ja tindràs el teu regalet després de sopar; cada cosa al seu temps... ara, vull que tastis els meus ous a veure si t'agraden!

I és que... no cal buscar disfresses estranyes per passar un bon carnaval, oi? :)

relax professional a casa

2008-12-10T16:18:00.000+01:00

Si alguna activitat resulta quasi sempre plaent per sobre de les altres és la de realitzar -o rebre- un massatge.

El contacte corporal pot dir molt més que les paraules. Les paraules, la veu, el to... son importants i a vegades imprescindibles; però cal tenir l'estat d'ànim relaxat i predisposat per a pronunciar-les i massa sovint arribem a casa amb tots els maldecaps de la feina, dels neguits del dia a dia...

Res millor que deixar parlar el cos per predisposar la ment.

fotografia trobada a Enhance your life

I per fer un massatge com cal, el millor és disposar dels olis adequats. Si, no s'hi val a córrer a la cuina a agafar l'oli de girasol! -jo amb el d'oliva verge he fet activitats erotico gastronòmiques prou interessants-. Molt millor, per això, si tenim a mà un oli específicament el·laborat per aquesta tasca.

I res millor que els productes d'aromateràpia que podeu triar aquí.

Oli de massatge amb aroma de vainilla, amb olor de roses, amb aloe vera a la seva composició o fins i tot amb feromones!!! Ho trobareu això al super de la cantonada?

Que tingueu uns molt bons massatges d'acabament d'any!

Qüestió de mida?

2008-11-23T15:50:00.001+01:00

És un tema recurrent si voleu i que segurament no quedarà mai del tot tancat. Perquè? doncs perquè en qüestió de sexe, plaer i desig hi ha moltes variants, molts moments i molts pensaments.

Una mateixa persona pot no donar massa importància o cap a una mida, en un moment determinat. I donar-n'hi al cap d'unes hores.

De què estic parlant? de pits? de penis? de culs? Em sembla que la idea és aplicable a qualsevol cosa desitjable (sí, també seria aplicable a cotxes, no?).

La Lucrècia de Borja ja va fer un post que explica molt bé el que ella i altres dones intel·ligents pensen sobre la mida dels penis. Quasi es podria fer la mateixa reflexió per a la mida dels pits. És important tenir uns pits grossos? Probablement cap persona estimarà menys a la seva parella només perquè tingui poc pit o perquè en tingui massa. Ni li serà infidel només per això. Però és normal que visualment uns pits generosos cridin l'atenció.

Jo no tinc una fixació determinada per les mides. Prefereixo pensar en la persona com un conjunt. De què et serveix un físic espectacular o fins i tot exagerat- si després no et pots relacionar amb aquella persona?

Però entenc que hi ha noies que voldrien tenir una mica més de pit o una mica menys. I recorren a sostenidors que donen l'efecte visual desitjat. Altres trien passar pel quiròfan. Particularment m'agraden els pits petits i no sóc gaire partidari de les modificacions.

En el cas dels homes, crec que sovint estan més preocupats ells mateixos que les seves parelles. Però també entenc els que voldrien tenir uns centímetres més de penis.

Ja fa temps vaig veure un anunci a la tv d'un aparell per allargar i engruixir els penis. Ara l'he trobat també als prestatges de la botigueta de la Cuca al Cau.

Es tracta de l'Andropenis:

M'he entretingut a llegir les garanties, les instruccions d'ús, els certificats... I, per qui desitgi guanyar alguns centímetres em sembla un aparell recomanable. Si més no, no promet un resultat espectacular i en poc temps: m'ha semblat que la informació que dona és verídica, possible i creïble. Aconseguir de 2 a 4 centímetres més en 6 mesos.

Acostumats com estem a què tota la publicitat ens vengui la felicitat immediatament i sense límits crec que és d'agraïr trobar productes que vulguin vendre només la veritat!

No, no... jo no el compraré: estic content amb el meu físic i qui el comparteix, també.

Però si esteu pensant a fer cagar el tió -i algú vol tenir un detallet amb mi- passeu per la secció de cosmètica: és una de les que més m'agraden i que solen tenir molts productes per compartir!!!

En vull més...

2008-11-10T19:32:00.000+01:00

"Noi... porto uns dies que Déu ni do! Ja havíem quedat amb aquell amic que et vaig dir, però les coses s'han torçat i ho hem anat ajornant i, clar... una no és de pedra!!!"

Poc més o menys la conversa va anar així. Tenim prou llibertat, amistat i confiança com per poder parlar de sexe, de necessitats emocionals, de necessitats afectives sense preocupar-nos de què i com ho diem. No hem de fer veure que no ens masturbem ni que lliguem i follem més que un o una altra... podem parlar sense embuts ni prejudicis.

"Dona, -li vaig dir- i si poses algun al·licient als teus jocs? M'agradaria regalar-t'ho jo, però ja saps que ara mateix no puc..."

"Què vols dir? un consolador? uix... fuig! passo d'estris de plàstic!!!"

"No... bé , ara mateix estava pensant en una altra mena d'estri..."

Entenc que qui no ha fet servir mai accessoris -més enllà dels estris domèstics habituals com pot ser el coixí, l'edredó, la butaca o els llençols... - pot sentir-se incòmoda imaginant-se amb un artilugi (hauria de dir artefacte per ser lingüísticament correcte) entre mans per masturbar-se. Però a vegades, només es tracta de provar-ho.

"Saps què són les boles xineses?"

"... em sona..."

"bé... són un aparell, de fet dues o més boles quasi sempre metàl·liques recobertes per una mena de funda agradable al tacte; serveixen com accessoria la masturbació, si es vol, però també es poden portar posades i ajuden a enfortir la musculatura pèlvica... a part de fer un massatge molt agradable..."

"mmm... i va bé?"

"doncs com pots suposar... no he tingut ocasió de provar-ho!!!! :D
però algunes amigues diuen que sí, que ajuden i que són prou estimulants...!"

"si... només em falten estímuls a mi!!!"

Van passar uns dies. Ens vam tornar a trobar al messenger.

"Eiiiiiii!!!! saps que les vaig demanar? M'han arribat avui!!! :DDDD!!!!"

"I què tal? les has provat?"

"Si les he provat? Me les he posat quan han arribat i encara les porto!!!! set hores! Veuràs demà quines agulletes!!!!! jajajaajjaa!!!

I em sembla que no, que no va tenir tiretes a la vagina. I que encara les fa servir!

Regals amic invisible, tió i reis

2008-11-02T09:09:00.009+01:00

No, no és Nadal a la Cuca al Cau! No encara... Però tal com està la economia, potser que siguem una mica previsors i no deixem per a darrera hora tots els regals i detallets de les properes festes. Sobretot aquells que no trobarem a les botigues tradicionals...

Com que a la botigueta hi ha tants i tants articles diversos i interessants i, a vegades, es fa difícil triar, he fet una preselecció de cosetes interessants per a regalar o regalar-vos.

Tanga flourescent per a homes
Aquests dies són propicis a jocs de nit. El tanga fluorescent dona molt de joc en la foscor i segur que sorprendrà la vostra parella. Per darrera, el culet queda a l'aire enmarcar per dues tires que baixen pels laterals... suggerent, no?

Més tangues i llenceria:
tangues amb el signe de l'horòscop;
llenceria femenina comestible;
kimonos i camises de dormir en ras;

Per la nit de cap d'any
Diu la tradició que per cap d'any cal portar al menys una peça de color vermell. També tradicionalment les noies han seguit aquest costum però als nois els costa una mica més decidir-se.

Aquest boxer vermell pot completar elegantment la roba de festa per començar l'any amb bon peu

I si com em passa a mi, els boxers no us fan el pès... està disponible també en slip, tanga i samarreta, tot a joc!

I en arribar a casa, què millor que trobar un llit de roses?

Un munt de pètals de rosa vermella i espelmes a joc per crear l'ambient més interessant...

Però hi ha molts més complements vermells: mitges negres acabades en lligues vermelles, mitges totalment vermelles, toto tipos de tangues i calcetes, boles xineses, estimuladors i vibradors rojos... tot i que m'ha cridat l'atenció un aparell que no coneixia:

la llengua vibradora... evidentment, vermella! :)

I encara... no hauríem d'oblidar que, si més no pel que hem pogut llegir aquests darrers dos anys a la bloguesfera catalana, sembla que les sabates tenen una especial predil·leció entre les nostres blogueres.

Però a la secció de sabateria hi ha de tot: botes, botins, talons d'agulla i un munt de plataformes!

(totes les fotografies són propietat de www.maesen.com)

homes i dones masclistes o poc cultivats?

2008-10-28T13:10:00.002+01:00

Ja ho diuen els que hi entenen que sovint ens pensem que el món és com el veiem nosaltres. Fins que escoltem o llegim com el veuen els altres i ens en adonem que ni estem tant lluny de la represió sexual, ni dels tabús culturals, ni som tant europeus com ens pensàvem.

En els darrers dies he vist dues notícies a la premsa que m'han fet dubtar de l'any en el qual vivim:
"Anul·len un taller per fabricar vibradors perquè algun centre escolar de Roses tem que fomenti el sexe"

Vaig al·lucinar! I vaig buscar més informació. Resulta que entre moltes altres activitats per a joves el CAR Jove (un centre de dinamització de l'àrea de joventut de l'ajuntament de Roses) va preveure una fòrmula imaginativa per a parlar de sexualitat a joves majors de 18 anys; es tractava de reciclar aparells domèstics en vibradors com a excusa per a "parlar" en un ambient de llibertat de sexe i plaer. Diuen que han anul·lat el curs per manca d'inscrits... (el curs era per a 10-15 persones i n'hi havia 5 d'apuntades) però no m'ho acabo de creure, perquè el curs s'havia de fer el gener del 2009! No podien esperar a desembre a tancar la inscripció?

Penso que l'ajuntament, o els seus responsables, s'han acollonit davant el rebombori creat. Aquesta és si més no la impressió que dóna. O sigui, segons quins temes encara es poden i s'han de censurar...

Més informació: elperiòdico.cat, huubs.cat, avui.cat.

Segona notícia:
"Censuren a Caldes un cartell que anuncia una festa eròtica"

Altre cop, protagonistes els joves: als Joves Intrèpids de Caldes de Malavella se'ls hi va acudir fer un cartell per promocionar una festa eròtica. Però van tenir la mala pensada de fer una petita modificació a una imatge que surt a l'escut de Caldes; van canviar la imatge oficial -la d'una dona amb els pits al descobert prenen un bany termal- per una noia asseguda sobre un bidó, oberta de cames però ensenyant només les cuixes... vet aquí el motiu de la polèmica i de la notícia!

Si es publiquen notícies així o és que hi ha qui està interessat a mantenir una determinada moral o és que efectivament aquesta moral encara pesa massa.

També als blogs es descriuen situacions que relaten com pensem els catalans...

És cert que les botigues especialitzades en articles relacionats amb el sexe (les sex-shop's) han evolucionat des de fa anys pensant que la societat també evolucionava. M'hi ha fet pensar un post d'en Toy Folloso, que sol fer uns retrats fidedignes de la realitat social catalana: és curiós que encara en una conversa de bar -entre homes- es pugui sentir la frase: "...si es que allí un tio sólo se puede comprar una muñeca hinchable..."

Estic segur, però, que sí que hi ha molts homes i moltes dones que van deixant enrere el llast del masclisme, que no deixa de ser una forma egoista i poruga de no voler mirar la vida d'una altra manera.

Però com que és possible i probable que alguns i algunes no sàpiguen que es pot trobar a una sex-shop ni probablement quin ús donar-hi, deixaré algun suggeriment aquí.

En les relacions sexuals sembla que encara el que importa és un paio trempat + una dona submissa oberta de cames. I au... fot-li fort i acaba de pressa!

Em sembla que qui pensi això ja no li cal llegir gaire res més. Però si quan pensem en el sexe pensem també o sobretot en donar satisfacció a l'altra persona, hi ha un munt de detallets que es troben més fàcilment a les botigues especialitzades. Qui no ha pensat abans d'una cita en un regal per a l'altra? I si fos un regal per compartir?

Foto de Maesen per a la botigueta de la Cuca al Cau

Un body negre de màniga llarga ara que ve la fred... o un gel lubricant que estimula amb sensacions de frescor i aromes seductors? potser unes botes nuades amb cordons? o roba interior comestible?

Qui vulgui trobar nines inflables, vídeos i revistes també les trobarà. Però hi ha molts més estris. Potser només cal obrir una mica la ment i perdre les pors i les vergonyes.

llibres al sex-shop

2008-10-18T19:43:00.005+02:00

Fa pocs dies parlava amb una amiga que em deia que algunes circumstàncies personals seves només les coneixíem dues persones i que tots dos érem homes.

Al vespre vaig refrescar en el pensament un tema que he parlat altres vegades amb dones en converses de xat: "és més fàcil per els homes tenir amics que per les dones tenir amigues".

No m'agrada gaire diferenciar intel·lectualment dones i homes, em sembla que té poc sentit en uns moments en què qui vulgui pot accedir "amb relativa facilitat" a diferents corrents de pensament i fer-se el seu propi plantejament intel·lectual, de pensament vull dir.

Però si que és cert que sigui per tradició, per aprenentatge o per costums socials és habitual trobar més número de lectores habituals que de lectors. I ara m'estic referint només al tema dels llibres.

Diuen que el millor amic de l'home és el gos; i el millor amic de la dona, un llibre.

fotografia trobada al space de predolosenderbcn

Bé, ja sé que la frase no és exactament així però... si non é vero é ben trobatto... que deia l'altra!

Els temps estan canviant. De fet, no han deixat mai de fer-ho.

musiqueta de fa 44 anys?

Bob Dylan. The times they are a Changing

Els nois, alguns nois també llegien llibres i ara molts nois també tenen i volen com a millor amic un llibre abans que un gos... hi ha nois i noies, homes i dones que comparteixen amistat amb llibres i mascotes i persones... i, de mica en mica, sembla que ens fem una mica més civilitzats.

Com les botigues del sexe. Fa 44 anys no n'hi havia. Després les que hi va haver semblaven només destinades a públic masculí i eren fosques i amagades. Ara, les sex-shop s'han anat reconvertint amb el canvi dels temps i de les mentalitats. I és sorprenent la diversitat d'articles que s'hi poden trobar.

A la sex shop en casa, tenen una secció dedicada a llibres específicament relacionats amb el sexe. Des de llibres de digitopuntura i de massatges, fins a llibres tècnics de com filmar a casa amb tècnica professional un DVD eròtic per a la parella, passant per llibres de fotografia eròtica -no tot és llegir- fins a d'altres de gastronomia i receptes per enamorar...

El que deiem... qui pot ser el nostre millor aliat?

Això ja és cosa de cada un...

decorar el cos?

2008-10-18T14:02:00.007+02:00

Personalment, mai he pensat a fer-me forats ni tatuatges. Què voleu que us digui... no m'hi veig. Deu ser allò que passa quan et queden imatges gravades que et donen un criteri negatiu en algún aspecte: relaciono el tatuatges amb els números que marcaven als presoners jueus a l'època nazi i a deportats en camps de refugiats; potser perquè a casa m'ho van explicar de petit...

Sí, ja sé que ara tenen totes unes altres connotacions i, no ho puc negar, quan veig el trocet de pell que decorat amb un dibuixet es deixa entreveure sobre les natges d'una noieta... si, ho reconec, em desfaig i me'l menjaria.

Igualment amb passa amb els piercings (n'hauríem de dir pírsins?). M'agraden i m'erotitzen quan els trobo ja instal·lats en la geografia corpòria.

Foto de Scarleth Blanco, trobada a Google.

Alguns, tenen un aspecte i un tacte realment estimulants. Però em costaria molt deixar-me fer un forat a la pell només per lluir un penjoll.

Però he trobat una solució: els piercings sense piercing! Els pots lluir i si ten canses... cap problema, no hi ha forat! Els piercings de posar i treure!

En podeu trobar a la secció de joieria de la Sex shop en casa.

Molt millor així, menys patir i igual de bonic!

****************

Buscant fotografies per a un altre post he topat amb el blog d'Andratxo on, en aquest post, fa una reflexió sobre la bellesa i la decoració que fem els humans.

Foto extreta del blog d'andratxo, anteriorment enllaçat

Certament, m'atrau més -posats a triar- l'experiència de pintar un cos encara que sigui de forma efímera i descobrir-ne orografies, que no pas reseguir un i altra cop una impressió permanent sota la pell... els tatuatges em fan pensar en les cicatrius... no tinc cap mena d'aprensió cap a les cicatrius a menys que hagin estat provocades volgudament, com a part d'un projecte de creació d'un personatge fictici...

la gràcia d'interpretar és que es pot retornar a l'original...

Llibre - La Mafia se sienta a la Mesa

2006-11-12T17:33:00.000+01:00

Ben pocs saben que els «padrinos» de la «Honorable Societat» preparen els menús dels seus àpats amb la mateixa cura que els seus críms. L'expresió cucinare il delitto («cuinar el delicte») dona una idea de la importància que la Mafia atorga a la gastronomía: des dels seus inicis, aquesta organització s'ha reunit a la taula amb l'objecte de fer festes d'aniversaris i èxits, preparar noves estratègies... o posar fi a activitats d'algun membre de la Família.

I el menjar constitueix una litúrgia, un ritual en el que cada detall està perfectament planejat.

Al llibre "La Mafia se sienta a la mesa" es descriuen els àpats o banquets que, per la seva importància histórica o llegendària, per originalitat, ocupen un lloc preeminent en la gastronomia mafiosa des de 1738, any en que es va constituir aquella societat.

Joguines - el gronxador eròtic

2006-11-08T13:15:00.000+01:00

En Mike, m'explicava que ja fa molt de temps va inventar una màquina amb l'objectiu de facilitar el moviment dels cossos i poder gaudir de diferents postures amoroses sense haver de fer equilibris extraordinaris ni arriscar-se a lesions musculars i/o tendinoses.

En dos minuts em va fer un esquema sobre un tovalló de paper del bar on fèiem la cervesa. Cada peça, cada barra, cada palanca estava realment ben estudiada... però..., calia una inversió en fer el prototip, el registre industrial, trobar un inverssor per a començar a fabricar...

O sigui que la cosa va quedar, de moment, en un projecte que potser algún dia veurà la llum.

El cas va ser, però, que la idea em va semblar interessant i buscant vaig trobar aquest artilugi:

Una eina ben senzilla i fàcil d'instal·lar i d'usar. A quina gateta no li agrada gronxar-se?

Llibre - En lloança de les dones madures

2006-11-08T13:06:00.001+01:00

El desig és una sensació i una actitut personal i humana. Quan som joves ens sembla que només els joves desitgem. Ens fem adults, i el desig permaneix viu, mentre tenim curiositat, qualitat que ens fa actius mentalment.

Som en tant que desitgem.

Qui no desitja, es comporta com qualsevol altre ésser animat i mancat de consciència: neix, s'alimenta, si pot es reprodueix i liquida la seva vida.

Els éssers humans que salten la barrera de ser mers individus continuadors de l'espècie, determinen en algun moment de la seva vida quina habilitat prefereixen admetre com a motor principal i generador de felicitat.

En aquest moment de decisió, sovint i gairebé sempre difòs, es determinen els valors íntims que ens faran respondre emotivament a les decisions que prendrem en un futur.

Com s'interpreta el desitg? com l'interpretem cada un/a de nosaltres?

Només qui desitja està realment viu i conscient de la seva capacitat humana. I, alhora, només qui sap que el desitg és el punt d'arribada pot gaudir de la felicitat. Només es pot ser feliç en cada nou avenç que ens apropa a l'objectiu final. Objectiu que mai serà complet. Perquè si ho fos, perdria el seu sentit.

D'això parla, d'alguna manera, el llibre "En lloança de les dones madures" de Stephen Vizinczey.

Aquest és el resum que en fa La casa del Libro:"Elogi de les dones madures és una de les novel·les més perdurables del nostre temps. La primera edició va ser publicada el 1965, a Toronto, a càrrec de l'autor, i distribuïda des de la seva cuina. Aclamada per la crítica, en poc temps es va convertir en un best seller al Canadà; el seu èxit va continuar en molts països i va ser traduïda a una infinitat de llengües. La novel·la relata les aventures i desventures d'un jove a Hongria, Àustria, Itàlia, el Canadà i els Estats Units durant la Segona Guerra Mundial, la insurrecció hongaresa i la dècada dels seixanta. Des de 1965 ha commogut els lectors i la crítica, des de Suècia fins al Japó; ha venut més de tres milions d'exemplars i ha estat adaptada en dues ocasions a la gran pantalla. Considerada un clàssic de la literatura eròtica, el seu caràcter intemporal i universal l'ha mantinguda viva durant gairebé quatre dècades, s'ha guanyat successives generacions de lectors i ha sobreviscut als canvis en els hàbits de lectura en tot el món. Aplaudida pels crítics francesos de més renom, es va convertir en best seller a França la primavera del 2001."

El poder comprar on-line a la Casa del Libro

Xat amb webcam

2006-01-20T16:02:00.001+01:00

Entreu, si voleu, al xat del bloc, en català i amb webcam:

Free XXX Adult Chat by Userplane

Feu clic aquí per llegir tot el que cal saber sobre aquest xat.

Entreu, lliurement, al xat: respecteu a les persones, demaneu els privats a la sala pública, i accepteu que ningú està obligat a res pel fet de xatejar en aquestes sales.

Malhauradament, no he trobat, encara, la possibilitat que la interfície del xat sigui en català ... tot arribarà .

Altres xats

ANYWEBCAM
xats, bàsicament en anglès,també en altres idiomes.

Podeu veure 12 cams on-line si feu clic aquí.

Webcamnow
un altre xat multicam tb en anglès bàsicament

Des d'Amsterdam
una mena d'hotel amb noies 24 hores al dia fent xat en anglès