Personalment, mai he pensat a fer-me forats ni tatuatges. Què voleu que us digui... no m'hi veig. Deu ser allò que passa quan et queden imatges gravades que et donen un criteri negatiu en algún aspecte: relaciono el tatuatges amb els números que marcaven als presoners jueus a l'època nazi i a deportats en camps de refugiats; potser perquè a casa m'ho van explicar de petit...
Sí, ja sé que ara tenen totes unes altres connotacions i, no ho puc negar, quan veig el trocet de pell que decorat amb un dibuixet es deixa entreveure sobre les natges d'una noieta... si, ho reconec, em desfaig i me'l menjaria.
Igualment amb passa amb els piercings (n'hauríem de dir pírsins?). M'agraden i m'erotitzen quan els trobo ja instal·lats en la geografia corpòria.
Alguns, tenen un aspecte i un tacte realment estimulants. Però em costaria molt deixar-me fer un forat a la pell només per lluir un penjoll.
Però he trobat una solució: els piercings sense piercing! Els pots lluir i si ten canses... cap problema, no hi ha forat! Els piercings de posar i treure!
En podeu trobar a la secció de joieria de la Sex shop en casa.
Molt millor així, menys patir i igual de bonic!
Buscant fotografies per a un altre post he topat amb el blog d'Andratxo on, en aquest post, fa una reflexió sobre la bellesa i la decoració que fem els humans.
Foto extreta del blog d'andratxo, anteriorment enllaçatCertament, m'atrau més -posats a triar- l'experiència de pintar un cos encara que sigui de forma efímera i descobrir-ne orografies, que no pas reseguir un i altra cop una impressió permanent sota la pell... els tatuatges em fan pensar en les cicatrius... no tinc cap mena d'aprensió cap a les cicatrius a menys que hagin estat provocades volgudament, com a part d'un projecte de creació d'un personatge fictici...
la gràcia d'interpretar és que es pot retornar a l'original...
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada